Sala de premsa

[Albert Casas]

El núvol creix; plourà?

Tothom està d’acord que la informàtica en núvol (cloud computing) té un gran potencial, però també comporta una sèrie de riscos, sovint lligats a la confidencialitat, la protecció de dades, la propietat intel·lectual dels continguts, la responsabilitat dels proveïdors... I per a protegir-nos d’un mal ús del núvol el dret ha d’oferir solucions. L’ordenament jurídic dóna resposta a alguns d’aquests riscos, però a molts altres, no. I aquesta va ser una de les conclusions recurrents en aquest congrés, cosa que va posar en evidència que la realitat del núvol va davant de la regulació vigent. Segons Agustí Cerrillo, director dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, «per a poder donar resposta als riscos que es generen és necessari adoptar noves normes o fer una interpretació diferent de les normes vigents».

Confidencialitat; l’assignatura pendent al núvol

Ronald Leenes, professor de la Universitat de Tilburg, va començar preguntant al públic assistent quants eren al núvol. Es van aixecar poques mans. A continuació el professor va explicar que ser al núvol significa ser usuari de qualsevol compte de correu, de Google Docs, de Flickr, de Youtube, de Linkedin... És a dir, tots som al núvol. L’eix central de la conferència de Ronald Leenes va ser la confidencialitat al núvol, i es va conscienciar a totes les persones assistents del trajecte que fan les nostres dades des que surten del navegador que fem servir fins que arriben al servei del núvol. «Potencialment, en aquest trajecte qualsevol persona pot interceptar-les».

En aquesta línia, Pau García Milà, cofundador d’eyeOS, insistia que «hem de vigilar amb les dades que deixem al núvol». Els serveis que ofereix la informàtica en núvol poden ser molt pràctics: no cal instal·lar programes ni actualitzar-los, podem tenir documents disponibles a la xarxa i accedir-hi des de qualsevol lloc i des de qualsevol dispositiu... Els usuaris sovint inclouen dades al núvol sense pensar a quines mans poden anar a parar i quin ús se’n pot fer. D’això se’n lamentava en Pau: «entre els usuaris no hi ha una mentalitat de protegir la seva intimitat. La gent accepta condicions poc adequades respecte a les seves dades. Per què?».

A tot això, Miquel Peguera, especialista en dret i noves tecnologies dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, afegia que «La pluriterritorialitat és consubstancial al cloud computing. Al capdavall, el núvol són servidors dispersos per qualsevol racó del món, la ubicació dels quals normalment és desconeguda per l'usuari dels serveis». Això fa que la llei, sovint d’àmbit estatal, ho tingui més difícil per a fer-se valer.

La política entra al núvol

Karen Deutsch Karlekar, investigadora de Freedom House, va presentar els resultats preliminars de l’estudi Freedom on the Net, un índex compost que mesura el grau de llibertat que hi ha a la xarxa, fet a quinze països diferents. Va comentar que «trobem significativa la manca de transparència amb diverses formes de censura que hi ha a alguns països que es consideren democràtics. Hi ha un ampli ventall de tècniques per a bloquejar o eliminar continguts».

Evgeny Morozov, de la Universitat de Georgetown, va aportar exemples de la manca de llibertat a la xarxa i va dir: «els governs o grups de pressió tenen el poder de manipular els continguts en línia».

Com a testimoni de com les administracions públiques entren al núvol hi havia Nagore de los Ríos, del Govern basc. «Què és l’open-government al núvol? És una filosofia. Sense transparència no es pot assolir la participació, i sense això no hi pot haver col·laboració. La intel·ligència col·lectiva funciona i hem d’accedir-hi».

Albert Batlle, director del programa de Ciències Polítiques de la UOC i investigador de l’IN3, va presentar els resultats d’un estudi sobre noves tecnologies i participació ciutadana fet per a la Diputació de Barcelona. Després de comprovar que ens trobem en un moment de crisi o desconfiança vers la classe política, «el deure de les institucions públiques és observar la participació ciutadana en la xarxa i veure de quina manera es pot aprofitar».

Satisfacció dels organitzadors

En aquest VI Congrés IDP hi van participar juristes, professors, investigadors, emprenedors, representants de l’Administració pública, un ampli ventall de perfils per a cobrir els diversos aspectes amb què es relacionen el dret i la política, i la informàtica en núvol. Pere Fabra, vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat de la UOC, va inaugurar aquesta sisena edició. Agustí Cerrillo, director dels Estudis de Dret i Ciència Política, la va clausurar i, arran de l’èxit viscut –tant de participació com de qualitat dels conferenciants–, va fer públic el compromís de treballar per una futura setena edició del Congrés IDP.

Per a més informació...

Durant les dues jornades del Congrés hi va haver dues persones que van fer un seguiment exhaustiu de cada intervenció; es tracta d’Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la UOC, i Karma Peiró, periodista digital. És molt recomanable consultar els seus blogs, com també el canal YouTube de la UOC, on s’hi podran trobar els vídeos del Congrés.